jueves, 19 de febrero de 2015

Les activitats

Altres vegades, analitzem la trama, tenim com una guia on analitzem personatges, psicològicament, els treballem i ens fiquem en la seua pell. Pensem en les característiques, imaginem com som i analitzem les seues reaccions. És necessari profunditzar amb ells per intentar entendre’ls.
En altres ocasions, analitzem els llocs de la ciutat que menciona el llibre i intentem localitzar-les. Busquem mapes d’internet i intentem seguir les passes de Butxana. Tant era així, que un dia, sonà el telèfon en el moment menys inesperat, i acabàrem visitant el centre de València.

Una de les eixides que férem va ser a veure si la cafeteria Barrachina (lloc de treball del Federic) estava al mateix lloc. La cara de quadres se’ns quedà al descobrir que no. Al seu lloc està el Foster’s Hollywood i, com no portàvem diners, no ens compràrem res. En canvi, sí estava encara el quiosc on els protagonistes compren el diari, i poguérem imaginar per un instant a la Míriam obrir la persiana de la farmàcia que hi ha prop. I del soroll que descriu Torrent al capítol, res de res, el carrer s’ha convertit en un carrer de vianants  i pareix, més bé, un pàrquing de motos amuntonades al llarg del carrer.  Entre elles, trobàrem la KAWASSAKI, no sabem si la del llibre, però si un model que desconeixíem. A més, la Vespa, la típica moto amb que anaven tots, també en trobàrem de molts models, antigues, noves...

Per a continuar, nostra investigació, entrarem a la Comissaria, darrere de l’ajuntament. Volíem veure al comissari, però un policia ens va dir que ens havíem equivocat. La Comissaria no era això. El comissari no existia. Se’ns va quedar cara d’espantats. Molt amablement, el policia ens ho va explicar: en qüestió de Policia eixe terme no existeix, existeix l’Interdent. El Comissari i la resta que apareix al llibre pertany a la Policia Nacional, al igual que la Brigada. Per tant, no era allí on devíem anar, sinó a l’Avinguda del Cid. Perquè Ferran Torrent descriu que la Comissaria estava darrere de l’Ajuntament? Les pistes no ens quadren!

Després, anàrem a la llibreria a per els llibres de segon. De nou, a la París- València. Molt amablement, ens atengueren i ens donaren els llibres, com ens havien sobrat diners, decidirem comprar uns llibres que estaven d’oferta: a un euro. D’ahí, al centre. Ens va fer gràcia que a les 12, mentre passàvem per davant de l’Ajuntament, sonava l’himne de València a les campanes, cosa que ens indicava que ens quedava menys de mitja hora per a complir amb la nostra obligació diari, cantar-li a la patrona.