jueves, 19 de febrero de 2015

Lectura

Quan començàrem la lectura del llibre, encara estàvem sols, és a dir, el projecte sols anava enfocat als de primer d’ESO. Nosaltres mateix decidíem què i com ho volíem fer.
Abans d’això, ens ho teníem que treballar, i així ho férem. El llibre es treballa a classe, millor dit, de classe no ix mai. Nosaltres el que fem és  anotar totes aquelles paraules que no coneguem, les busquem i fem un glossari. A més, tots els personatges, cançons, situacions i llocs…tot ho recreem classe.  
A més, indaguem de les coses que no entenem massa, per exemple, anuncis, marques de cotxe, sindicats, tot allò que es tracta més bé de la moda d’aquella època i que a nosaltres ens crida  l’atenció. El treball no és fàcil, de vegades, no obtinguem tot el que volem i, en moltes ocasions, preguntem als pares. Ells són una Font d’informació, ells ens transmeten aquelles coses, ells  són una part important del projecte que ens ajuda a entendre aquell món.


Un dia, per qüestions d’aquestes de Conselleria que nosaltres desconeguem, ens clavaren als alumnes de segon en classe i, a més, en classe de Valencià. Nosaltres no volíem. El projecte era nostre, nosaltes l’havíem començat. Federic, el Nis, el Comissari, Garcia  formaven part de les nostres vides. Però ens digueren que, si volien realitzar el projecte, devíem romandre junts a la mateixa classe, portar-nos bé i conviure amb ells. De repent érem 12, ens havíem de repartir les feines entre tots.