jueves, 26 de febrero de 2015


ELS ESPORTS

A mesura que llegim la trama, més anem coneixent als personatges i, a més a més, a l’autor. Ens l’imaginem i, de vegades, busquem fotos i informació. Una de les activitats era esbrinar quin era l’esport preferit de l’autor. Era important, més que res, pel llenguatge que emprava de vegades. Ho teníem davant, i no ho trobàrem. Buscàrem en fotografies:  deduírem que, per la seua complexió, era musculós, ací n’ estàvem d’acord;   que era un xic seriós, poques vegades riu a les fotos;  podíem percebre que és baixet, això es veu a la primera, perquè totes les escriptores o persones que posen al seu costat li passen un pam.


Per tot, pel llenguatge que empra , per les costums que sol comentar a la ràdio, deduírem que l’esport preferit de Torrent era la Pilota Valenciana; la modalitat: el raspall, per ser baixet.
Val a dir que apostàrem fort: una paella. I quan una persona aposta sense seguretat, ho perd tot. El més fort és que ens advertien, que miràrem per tot arreu, les imatges vídeos, el llenguatge... i res,  no apareixia. Ni la pilota, ni el futbol (sabíem que era del Llevant) ningun esport sortia.

 Un dia un dels nostres companys li va preguntar pel twitter i obtingué esta resposta: “-Senderisme-”. Això era el millor de tot, tindre a l’autor a una red social i poder parlar amb ell. El nostre company li va preguntar: “-per què?-” I ell va contestar: “-perquè no veig a ningú-”. Tot seguit, com es veu que hi havien faltes, li va dir,”- vés més a classe de valencià-”. I en tinguérem prou, tal vegada no estàvem suficientment preparats per a parlar amb ell. Decidírem no molestar-lo més. Damunt, s’havia burlat de nosaltres, eixe no era el seu esport i un dia ens presentaren el segon llibre: “Penja els guants, Butxana”.

I ja estava clar, era la Boxa. Llegirem fragments del llibre i del Gràcies per la propina on ens adonàrem de la gran quantitat de paraules o frases que fan referència al món de la boxa, cosa molt desconeguda per tots, i decidirem investigar també.


Resulta que la tradició que hi havia per la boxa era, en altres temps, descomunal. Se celebraven combat als pobles, a la ciutat, entre aficionats, professionals...era com un entreteniment més. Un entreteniment que nosaltres ni tant sols hem conegut i, per este motiu, decidirem fer boxa amb l’ajuda del professor de Educació Física que ens va ficar en contacte amb un antic escolà, Eliso Gea, que donava la casualitat que practicava aquest esport. Un dia vingué i ens va explicar unes nocions importants.






I com podeu deduir, d’ací vé el nostre nom del projecte: Deixa’ns els guants, Butxana. En eixe sentit, ens sentim els xicotets successors que lluitarem per la nostra cultura i la nostra societat, aquella que Butxana visqué, aquella que a Butxana no li agradava, aquella que nosaltres podem canviar i tot està en les nostres mans. Decidirem que així seria i que faríem ressorgir aquest personatge per donar-lo a conéixer a la gent de nostra generació i, a més, emprant el valencià en un moment més que delicat per a la nostra llengua. No hi havia millor moment que aquest per començar.